Vida

Jesús Moncada Estruga va nàixer a Mequinensa l’u de desembre de 1941 quan la vila tenia un dinamisme vital entre llaüts, minaires i vida social a la plaça, al mercat, als cafès, etcètera, i més de tres mil habitants l’any 1966.

El lignit que s’extreia de les mines van estar una font d’ingressos important, no solament per als mequinensans sinó per a la comarca i pobles del voltant, com Nonasp i Casp, des d’on es viatjava amb camió per a treballar-hi de dilluns a divendres. El carbó es transportava amb les embarcacions denominades llaüts a través de l’Ebre.

Jesús Moncada era el germà gran d’una família de botiguers amb tres fills. Quan tenia dotze anys marxà a Saragossa on va estar intern en el col·legi Santo Tomàs de Aquino, propietat de la família Labordeta, on donaven classe els poetes Miguel Labordeta y Rosendo Tello. Moncada explica que aquell centre era llavors un reducte cultural liberal dins de l’obscura i trista ciutat de províncies que, en els anys cinquanta, era Saragossa.

També va viure amb diferents matrones mentre estudiava Magisteri a L’Escola Normal de la plaça de la Magdalena. Les vivències personals d’aquella època li serviran com a matèria literària per a escriure La galeria de les estàtues.

A l’edat de vint-i-cinc anys, —animat per l’escriptor, també mequinensà, Edmon Vallès— va marxar cap a Barcelona. Allí va aprendre a escriure literatura amb la seva llengua materna —malgrat les dificultats per la dictadura de Franco—. La pintura va estar la primera manifestació artística d’en Moncada. També treballà coma corrector de proves, durant tretze anys, a l’editorial Montaner i Simón, fins que va tancar. Allí va conèixer a Pere Calders, acabat d’arribar del seu exili a Mèxic, qui va animar Moncada a escriure i publicar els sues primers contes, que van obtenir el premi “Joan de Santamaria”, l’any 1971. Déu anys més tard es van publicar com Històries de la mà esquerra, amb pròleg de Pere Calders. L’any 1986 es publicà El cafè de la Granota.