Català d’Aragó
El territori aragonès de llengua catalana és una estreta zona que s’estén al llarg de la frontera amb Catalunya, des dels Pirineus fins al Maestrazgo. Té una extensió de 5.370 quilòmetres quadrats i 70.000 habitants. El traçat de la frontera entre castellà i aragonès s’ha realitzat tenint en compte uns criteris fonètics, molt sistemàtics i que afecten gran part del material lèxic i morfològic de la llengua[1].
La denominació Franja d’Aragó —Franja d’Aragó, Franja Oriental o Francha Oriental en aragonès— s’aplica habitualment a l’Aragó de parla catalana.
El català és la llengua pròpia d’aquest territori. Més de 81.000 aragonesos saben parlar català o aragonès —segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa—. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), a Aragó 55.513 personis saben parlar català i 25.556, aragonès[2].
_____________________________
[1]Gran Enciclopèdia Aragonesa. El Periódico d’Aragó. Versió web. Última actualització el 8/04/2011.
Les comarques on històricament es parla català són sis: La Ribargorça (Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribargorça), La Litera/La Llitera (Llei 25/2002, de 12 de novembre, de creació de la Comarca de La Litera/La Llitera), Bajo Cinca/Baix Cinca (Llei 20/2002 de creació de la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca), Bajo Aragón-Caspe/ Baix Aragó-Casp (Llei 12/2003, de 24 de març de creació de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/ Baix Aragó-Casp), Matarraña/Matarranya (Llei 7/2002, de 15 d’abril, de creació de la Comarca del Matarraña/Matarranya), Bajo Aragón (Llei 10/2002, de 3 de maig, de creació de la Comarca del Bajo Aragón). En aquesta zona, sis de cada deu habitants entenen el català i prop de la meitat ho saben parlar. Les comarques amb més parlants són el Matarraña/Matarranya (56% de la seva població) i el Bajo Cinca/Baix Cinca (46%). On més gent sap escriure-ho és en La Litera/La Llitera (un de cada tres habitants).
Les comarques on l’aragonès és propi són set: La Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe, Hoya de Huesca/Plana de Uesca, Somontano de Barbastro i Cinca Medio. Les comarques amb major proporció de parlants d’aragonès són La Ribargorça (20%) i Sobrarbe (10%).
Sobre el castellà que es parla a Aragó, el doctor Artur Quintana indica que la modalitat aragonesa de la llengua castellana es caracteritza enfront de les modalitats castellanes d’altres territoris pel fet de tenir un fort substrat aragonès, i no poc de català, a pesar que en aquest últim cas s’hauria de qualificar més aviat d’abstracte en les àrees centrals i occidentals, però no en les orientals on si que el substrat català està molt present. [3].
_____________________________
[3]Quintana, Artur: La Vall de Balat. Memòria de l’Aragó 1948-2017. Rolde de Estudios Aragoneses. Zaragoza, 2018, p. 99.
Saber més:
Descobreix més sobre el la llengua catalana en el territori aragonès visitant la web: www.lenguasdearagon.org/el-catalan
Descàrrega també el següent document en el qual trobaràs més informació sobre les zones i poblacions en les quals es parla català a Aragó.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
