Realitza les activitats a prop de Jesús moncada

Activitat 5

Grup B

Text

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades (II)

Text seleccionat: El Cafè de la Granota

Vet aquí que una vegada hi havia un patró de llaüt anomenat Marcel·lí Monegre que era molt valent; sortia a navegar amb tronades perilloses tot i que els altres patrons deixaven les seves naus ben amarrades a la drassana. Havia après l’ofici amb el seu pare quan era ben jove i el sistema de navegació per l’Ebre encara consistia a remolcar els llaüts amb sirgues per la vora del riu. Però ara ja feia temps que s’havia adoptat el sistema de remolcar les naus amb matxos. Cada mina de la conca va instal·lar els seus propis estables als corredors dels molls i els antics sirgadors van ser substituïts pels matxos.

—Solta-la —Cridà el Marcel.li Monegre.

            En sentir l’ordre del patró, Narcés Costera, el peó que guiava el matx desenganxà  la llarga corda, la qual unia l’animal a l’embarcació, i caigué al riu. Els altres dos peons de la tripulació muntaven els rems i el santa Bàrvara s’apropà a la vila situada a la vora Esquerra.

—Fora rems! —ordenà el patró, en acostar-se al moll.

Els peons agafaven aleshores les barres i atracaren suaument l’embarcació al costat de les altres que ja eren amarrades en bateria. Quan ja havien acabat, Marcel·li Monegre saltà a terra.

—Aquesta nit, a beure cafè al bar Esport! —cridà als peons.

            La llum del dia es començava a fondre. Abans d’arribar a la plaça, el patró es ficà a les oficines de la mina Pedret. En veure’l, el vell Tobies, l’administrador, li dedicà el somriure més seductor del seu repertori.

—¿Què hi ha per a demà? —preguntà el Marcel·lí, mentre seia en un cantó de la taula de l’administrador, vora l’estufa encesa i agafava un cigarret de la capsa de fusta, vora el tinter sostingut per un petit faune de bronze.

—Viatge llarg.

—¿On?

—Vint-i-cinc tones de carbó per una tenda de Tortosa.

El patró rebé amb goig la notícia. La monotonia diària dels viatgers a dur lignit a l’estació de ferrocarril de Faió l’entristia. El que li anunciava l’administrador volia dir, entre anar i tornar, tres dies de navegació. Significava trobar vells amics i, sobretot, veure la Paulina.

El vell rellotge del Cafè del Centre assenyalava dos quarts i mig de set. El Marcel·lí s’acabà la cervesa, es tragué de la butxaca la petaca i el paper de fumar, i es posà a fer un cigarret.

El cafè començava a omplir-se de gent: minaires que tornaven de la feina, vilatans desvagats i pagesos.

Realitza les activitats

Comprensió del text

Aquest text requereix informació prèvia sobre el sistema de navegació per l’Ebre amb els llaüts i les maniobres dels peons, funcions del patró, etcètera.

    Pla de discussió

    4.1.- EL TEXT I EL TÍTOL. Començarem fent preguntes:

        • Què és allò que més t’ha interessat?
        • Quin títol posaries a la narració?

    Cadascú exposa allò que li sembla més emotiu. Primer s’escoltaran les aportacions del grup i el professor o la professora tindran una sèrie de qüestions per a fer pensar sobre:

        • Descripcions del llaüt.
        • Maniobres per amarrar la nau.

    Els alumnes poden contar anècdotes conegudes sobre la navegació.

    4.2.- ELS PERSONATGES. Com sempre es comença fent preguntes:

        • Quins són els personatges que surten en la història?
        • Com és el seu aspecte físic?
        • Com imagines que vesteixen?
        • Quina edat deuen tenir?

    4.3.- ELEMENTS DESTACATS

        • Llaüt
        • Minaires
        • Vilatans
        • Pagesos

    Descripció

    Observació i expressió. Expressar de manera oral els elements que han sorgit en la descripció.

     

    Dimensió espacial. És important tenir clares les coordenades espacials i temporals.

        • Quant temps tardarien a fer el viatge des de Mequinensa fins a Tortosa?
        • Com eren els rius?

    Dimensió temporal

        • Quina influència té l’oratge per a la navegació?
        • Quina època?

    Educació emocional

          • Com se sentia el patró?
          • I els peons?
          • Estava content?
          • Tenia amics?
          • En el bar gaudia amb els homes de la vila?

    Creació literària

    .1.- EXPRESSIÓ ORAL

    • Reproduir de forma oral les possibles converses al bar.
    • Comentar el sistema de navegació pel riu amb sirgues i llaüts.
    • D’altres.

    5.2.- EXPRESSIÓ ESCRITA

    • Escriure les converses.
    • Narració sobre les dificultats dels patrons i peons de les naus en els seus viatges pel riu.
    • Buscar un final al text.

        Expressió artística

        6.1.- PLÀSTICA

        • Realitzar dibuixos inspirats amb la narració.
        • Buscar en l’obra artística de Jesús Moncada aquelles obres relacionades amb el conte.
        • Buscar i analitzar en les obres d’art de la història de la humanitat.
        • Preparar un mural amb les fotografies de llaüts i sobre la navegació.

        6.2.- MÚSICA

        • Quina música podria escoltar-se en la ràdio al bar.
        • Música per a l’emoció d’alegria.