Grup B

Text

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades (II)

Text seleccionat: El Cafè de la Granota

Vet aquí que una vegada hi havia un patró de llaüt anomenat Marcel·lí Monegre que era molt valent; sortia a navegar amb tronades perilloses tot i que els altres patrons deixaven les seves naus ben amarrades a la drassana. Havia après l’ofici amb el seu pare quan era ben jove i el sistema de navegació per l’Ebre encara consistia a remolcar els llaüts amb sirgues per la vora del riu. Però ara ja feia temps que s’havia adoptat el sistema de remolcar les naus amb matxos. Cada mina de la conca va instal·lar els seus propis estables als corredors dels molls i els antics sirgadors van ser substituïts pels matxos.

—Solta-la —Cridà el Marcel.li Monegre.

            En sentir l’ordre del patró, Narcés Costera, el peó que guiava el matx desenganxà  la llarga corda, la qual unia l’animal a l’embarcació, i caigué al riu. Els altres dos peons de la tripulació muntaven els rems i el santa Bàrvara s’apropà a la vila situada a la vora Esquerra.

—Fora rems! —ordenà el patró, en acostar-se al moll.

Els peons agafaven aleshores les barres i atracaren suaument l’embarcació al costat de les altres que ja eren amarrades en bateria. Quan ja havien acabat, Marcel·li Monegre saltà a terra.

—Aquesta nit, a beure cafè al bar Esport! —cridà als peons.

            La llum del dia es començava a fondre. Abans d’arribar a la plaça, el patró es ficà a les oficines de la mina Pedret. En veure’l, el vell Tobies, l’administrador, li dedicà el somriure més seductor del seu repertori.

—¿Què hi ha per a demà? —preguntà el Marcel·lí, mentre seia en un cantó de la taula de l’administrador, vora l’estufa encesa i agafava un cigarret de la capsa de fusta, vora el tinter sostingut per un petit faune de bronze.

—Viatge llarg.

—¿On?

—Vint-i-cinc tones de carbó per una tenda de Tortosa.

El patró rebé amb goig la notícia. La monotonia diària dels viatgers a dur lignit a l’estació de ferrocarril de Faió l’entristia. El que li anunciava l’administrador volia dir, entre anar i tornar, tres dies de navegació. Significava trobar vells amics i, sobretot, veure la Paulina.

El vell rellotge del Cafè del Centre assenyalava dos quarts i mig de set. El Marcel·lí s’acabà la cervesa, es tragué de la butxaca la petaca i el paper de fumar, i es posà a fer un cigarret.

El cafè començava a omplir-se de gent: minaires que tornaven de la feina, vilatans desvagats i pagesos.