Realitza les activitats a prop de Jesús moncada
Activitat 1
Grup B
Text
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades
Text seleccionat: El Cafè de la Granota
Escolta'l aquí
L’autocar de línia cruixia per la carretera enmig dels bancals on els arbres fruiters, amb les branques despullades del temps d’hivern, formaven línies rectes, impecables. El sol, amagat entre els núvols, descendia cap a l’horitzó i pintava les muntanyes de colors rosats.
La Gabriela Cabanelles, però, no veia res. Menuda i prima, embolicada en un abric gris fosc, s’arrupia en un seient de la part del darrere agafant el seu fill, el petit Carles, adormit en el seient del costat. El paisatge fugia i ella, des de l’interior de l’autocar veia aquelles formes borroses; el soroll del motor i de les converses no penetraven tampoc en el seu aïllament. Només el batec del cor del seu fill en la seva mà que mantenia el xiquet contra ella. Però, aquell batec, més que tranquil·litzar-la, augmentava la seva inquietud.
L’autocar de línia remuntà l’última costa abans de començar el descens a la vall del Cinca, llavors en el cel es dibuixava una llarga pinzellada gris-violeta entre ocres.
El soroll del vehicle en ensopegar un clot va espantar el petit Carles, que es va remoure, inquiet. La Gabriela, ansiosa, el va tranquil·litzar. Tanmateix, malgrat la calma aparent del fill, la dona sabia que el petit no es trobava bé.
Sense molta seguretat, l’autocar travessava el pont sobre el Cinca.
Els llums de Fraga, acabats d’encendre, tremolaven en el riu, però la Gabriela no s’adonava d’on era.
Ja fosca la nit, l’autocar parà a Torrent de Cinca. A través dels vidres del vehicle, s’entrellucaven taques de llum de balcons i finestres. Baixaren uns passatgers, una bufada de fred penetrà per la porta oberta.
S’apropava l’hora de l’arribada i la vella Carlota, la iaia del Carles, se sentia més i més impacient. Procurava no mirar el rellotge del menjador, però les campanades de la torre l’acaçaven per tot arreu. Havent dinat, asseguda enfront dels finestrals del balcó del menjador, que donava a un Ebre hivernal amb aigües grises, llaüts negres i gavines blanques, provà de cosir, però l’amoïnament la torbava. Sovint, els seus ulls anaven a parar a la fotografia posada damunt l’aparell de ràdio ―una fotografia de festa major, amb el nét sobre un cavall de cartó, contra un decorat de jardí romàntic— i el seu cap no parava de pensar.
A mitja tarda, les explosions de les mines més pròximes a la vila, tot i el costum de sentir-les cada dia, la sobtaren. Aviat es faria l’hora d’anar a esperar els viatgers. Aixecà la mirada i va mirar cap al riu: tres llaüts remuntaven l’Ebre, a punt d’arribar a la vila. Podia distingir els matxos, negres, que feien avançar l’embarcació amb les cordes per la riba esquerra.
L’autocar es trobava a prop del poble. A l’esquerra de la carretera, el riu Segre era una negror inquieta.
Al costat de la mina Antònia, passaren al davant d’un camió carregat de treballadors que tornaven a la població.
La Gabriela agafà més fort el xiquet, que es despertà ploriquejant.
I el vehicle vell anava avançant cap a la vila.
El xofer frenà, l’autocar es va parar davant mateix del cafè; la gent eixí de l’establiment i s’acostà a la part davantera del vehicle a rebre els viatgers, que ja començaven a baixar.
Realitza les activitats
↓
Comprensió del text
Preguntes sobre el text i les paraules difícils.
Pla de discussió
4.1.- EL RELAT I EL TÍTOL. Començarem fent preguntes:
- Què és allò que més t’ha interessat?
- Quin títol posaries a la narració?
- …
Cadascú exposa allò que li sembla més emotiu. Primer s’escoltaran les aportacions del grup i el professor o la professora tindran una sèrie de qüestions per a fer pensar sobre:
- Descripcions del paisatge.
- El recorregut de l’autobús des de Lleida fins a Mequinensa.
- El xiquet malalt.
- L’actitud i sentiments de la seva mare.
- L’ambient dintre del vehicle.
- La inseguretat de viatjar amb un vehicle fet una carraca.
- El misteri sobre quina malaltia tenia el petit que tant li preocupava la seva mare.
- El viatge dels miners en camió al final de la jornada.
- El llaüt sobre el riu i els matxos amb la sirga.
- La fotografia del nen sobre un cavall de cartó.
A partir d’aquí els alumnes conten les seves vivències personals:
- Jo una vegada em vaig fer una foto en un cavall de cartó.
- Jo tenia un cavall de fusta quan era petit.
- El meu iaio té un ruc.
- Jo he pujat a un ruc.
- …
4.2.- ELS PERSONATGES. Com sempre es comença fent preguntes:
- Quins són els personatges que surten en la història?
- Com és el seu aspecte físic?
- Com imagines que vesteixen?
- Porten alguna cosa al cap?
- Quina edat deuen tenir?
Possibles respostes serien aquestes, no obstant això se’n tindran algunes de preparades:
- Una dona. La seva mare. Vesteix així… tindrà tant anys… Porta un mocador al cap perquè en aquell temps les dones en portaven, m’ho ha dit ma iaia…
- El xofer. Porta una gorra al cap.
- El xiquet. És petit. Tres anys…
- La iaia. Com és vella, potser camina encorbada o amb bastó…
- Els miners… Van bruts. Porten boina…
- …
- Actituds i sentiments dels personatges
- La mare té por que es mori el fill.
- La mare està preocupada.
- Sa iaia també.
- …
- En aquella època s’anava a la consulta dels metges a la capital?
- Per què?
- Què passaria si no hi hagués medicines?
- Què passaria si no hi hagués hospitals.
- …
4.3.- ELEMENTS DESTACATS
- L’autobús.
- El rellotge.
- El cavall de cartó.
Descripció
- Com eren els autobusos d’aquella època.
- Descripció del rellotge.
- Descripció del cavall de cartó.
Observació i expressió. Expressar de manera oral els elements que han sorgit en la descripció.
Dimensió espacial. És important tenir clares les coordenades espacials i temporals.
- Com saben que un poble o una ciutat està lluny o prop?
- Com era la carretera?
- La mina quedava lluny o a prop del poble?
- És costeruda?
- Quant de temps tardarien a fer el viatge des de Lleida fins a Mequinensa?
- Podríem anar amb bicicleta?
Dimensió temporal
- Com es viatjava en aquela època?
- Quants habitants vivien a Lleida?
- Quins eren els oficis més importants?
- Fa fred o calor?
- Quina hora és quan arriba l’autobús al poble?
Educació emocional
- La mare de nen està trista?
- Està preocupada?
- Està contenta?
- És el mateix està preocupat que tenir por?
- Quina diferència hi ha entre estar content i estar trist?
- El nen de la foto amb el cavall de cartó està feliç?
Riure és estar feliç?
Creació literària
Una vegada s’ha treballat el conte des de diferents perspectives, es passa a l’acció creativa que inclou:
5.1.- EXPRESSIÓ ORAL
Establir un diàleg sobre les possibles converses que tenen els viatgers a l’autobús.
La creativitat i la imaginació seran les eines a tenir en compte. Cal posar-se en l’ambient i insistir en que els temes de conversa estaran dintre del context de l’època: no hi havia telèfon mòbil, ni tele, ni internet…
5.2.- EXPRESSIÓ ESCRITA
Redactar la història amb un final diferent.
- Què passaria si…?
- I si aquell dia l’autobús hagués tingut una avaria?
- Què hauria ocorregut?
Expressió artística
6.1.- PLÀSTICA
- Dibuixar en un mural un autobús. La cara de cada alumne es pot col·locar en les finestres.
- Construir el trajecte des de Lleida fins a Mequinensa amb materials plàstic on es poden incloure nuclis de les poblacions, camps, muntanyes i rius.
- Realitzar dibuixos inspirats amb la narració.
- Buscar en l’obra artística de Jesús Moncada aquelles obres relacionades amb el conte.
- Buscar i analitzar en les obres d’art de la història de la humanitat.
- Hi posarem exemples.
6.2.- MÚSICA
- Quina música podria escoltar-se en la ràdio.
- Música per a l’emoció de la tristor.
- Música per a l’emoció del temor.
- Música per a l’emoció de la preocupació.
Tot plegat es pot realitzar una representació teatral que inclogui la música i el decorat seleccionats per tal de representar amb forma de diàlegs les converses de la gent mentre dura el viatge.