Realitza les activitats a prop de Jesús moncada
Activitat 1
Grup A
Text
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades
Text seleccionat: El Cafè de la Granota[1]
L’autocar de línia carranquejava per la cinta negrosa de la carretera enmig dels bancals on els arbres fruiters, amb les branques despullades del temps d’hivern, s’arrengleraven en formacions impecables. El sol, esmorteït per bromalles blavoses, descendia cap a l’horitzó i tintava amb sangs aigualides els turons que encerclaven la plana.
La Gabriela Cabanelles, però, no veia res. Menuda i prima, embolicada en un abric gris fosc, s’arrupia en un seient de la part del darrere agafant el seu fill, el petit Carles, adormit com una soca en el seient del costat. El paisatge que fugia entre llums incertes, l’interior de l’autocar, on les formes es feien cada cop més borroses, se li pansien a les ninetes verdes, immòbils en els ulls esbatanats, sense arribar-li al cervell; el soroll del motor, els retalls de la conversa no penetraven tampoc en el seu aïllament. Només el batec del cor del seu fill, que la Gabriela sentia en el palmell de la mà amb la qual mantenia el xiquet contra el seu flanc, li percudia el cervell amb una cadència regular. Però, aquell batec, més que tranquil·litzar-la, augmentava la inquietud que la corroïa de viu en viu i que creixia sense pausa, inexorable.
L’autocar de línia remuntà l’última costa abans de començar el descens a la vall del Cinca llavors una llarga pinzellada gris-violeta entre ocres s’esvanien.
El trontoll del vehicle en ensopegar un clot sobtà el petit Carles, que es va remoure, inquiet. La Gabriela, ansiosa, l’amoixí fins que l’infant es tranquil·litzà de nou i la seva respiració tornà a fer-se pausada. Tanmateix, malgrat la calma aparent del fill, la dona sabia que el petit no es trobava bé, que el seu desassossec s’agreujaria a mesura que l’autocar s’aproximés al final del trajecte.
Desballestat i gemegaire, l’autocar travessava el pont sobre el Cinca.
Els llums de Fraga, acabats d’encendre, tremolaven en el riu, però la Gabriela no s’adonava d’on era.
Ja fosca la nit, l’autocar parà a Torrent de Cinca. A través dels vidres entelats del vehicle, s’entrellucaven taques de llum de balcons i finestres. Baixaren uns passatgers, una bufada de fred coent penetrà per la porta oberta.
S’apropava l’hora, i la vella Carlota se sentia més i més neguitosa. D’ençà que havia nat, a mig matí, a acomiadar la Gabriela —la nora i el nét a la parada d’on eixia l’autocar de línia cap a Lleida, la seva preocupació no havia minvat ni un instant. Procurava no mirar el rellotge del menjador, però les campanades de la torre l’acaçaven per tot arreu. Havent dinat, asseguda enfront dels finestrals del balcó del menjador, que donava a un Ebre hivernal amb aigües grises, llaüts negres i gavines blanques, provà de cosir, a fi d’allunyar les cabòries, però l’amoïnament la torbava. Sovint, els seus ulls es desviaven de l’agulla i anaven a parar a la fotografia posada damunt l’aparell de ràdio —una fotografia de festa major, amb el nét sobre un cavall de cartó, contra un decorat tronadíssim de jardí romàntic— i el seu cap començava a rumiar.
A mitja tarda, les barrinades de les mines més pròximes a la vila, tot i el costum de sentir-les cada dia, la sobtaren. Aviat es faria l’hora d’anar a esperar els viatgers. Aixecà la mirada i ataüllà el riu: tres llaüts remuntaven l’Ebre, a punt d’arribar a la vila. Podia distingir els matxos, negres, que sirgaven per la riba esquerra. El santa Bàrbara ja devia ser al Moll.
L’autocar es trobava gairebé a les envistes de la vila. A l’esquerra de la carretera, el riu Segre era una negror viva, inquieta.
Al dret de la mina Antònia, passaren al davant d’un camió carregat de treballadors que tornaven a la població. Per la banda de la serra, s’endevinaven contra un besllum ombres d’oliveres.
La Gabriela agafà més fort el xiquet, que es despertà somiquejant, irritat per la premuda.
I la carraca anava avançant cap a la vila.
El xofer frenà, l’autocar es va parar davant mateix del cafè; la gent eixí de l’establiment i s’acostà a la part davantera del vehicle a rebre els viatgers, que ja començaven a baixar.
Realitza les activitats
↓
Comprensió del text
Preguntes sobre el text:
- Paraules difícils.
- Conceptes a aclarir.
Pla de discussió
4.1.- EL RELAT I EL TÍTOL. Començarem fent preguntes:
- Què és allò que més t’ha interessat?
- Quin títol posaries a la narració?
- Cadascú exposa allò que li sembla més emotiu.
Primer s’escoltaran les aportacions del grup i el professor o la professora tindran una sèrie de qüestions per a fer pensar sobre:
- Descripcions del paisatge.
- El recorregut de l’autobús des de Lleida fins a Mequinensa.
- El xiquet malalt.
- L’actitud i sentiments de la mare.
- L’ambient dintre del vehicle.
- La inseguretat de viatjar amb un vehicle fet una carraca.
- El misteri sobre quina malaltia tenia el petit que tant li preocupava la seva mare.
- El viatge dels miners en camió al final de la jornada.
- El llaüt sobre el riu i els matxos amb la sirga.
- La fotografia del nen sobre un cavall de cartó.
A partir d’aquí els alumnes conten les seves vivències personals.
4.2.- ELS PERSONATGES. Com sempre es comença fent preguntes:
- Quins són els personatges que surten en la història?
- Com és el seu aspecte físic?
- Com imagines que vesteixen?
- Porten alguna cosa al cap?
- Quina edat deuen tenir? Possibles respostes serien aquestes, no obstant això se’n tindran algunes de preparades.
- Actituds i sentiments dels personatges.
- En aquella època s’anava a la consulta dels metges a la capital?
- Per què?
- Què passaria si no hi hagués medicines?
- Què passaria si no hi hagués hospitals.
- …
4.3.- ELEMENTS DESTACATS
- L’autobús.
- El rellotge.
- El cavall de cartó.
- El camió amb els miners.
- El paisatge.
Descripció
Observació i expressió
Dimensió espacial
- Com saben que un poble o una ciutat està lluny o prop?
- Com era la carretera?
- La mina quedava lluny o a prop del poble?
- És costeruda?
- Quan temps tardarien en fer el viatge des de Lleida fins a Mequinensa?
- Podríem anar amb bicicleta?
Dimensió temporal
- Com es viatjava en aquela època?
- Quants habitants vivien a Lleida?
- Quins eren els oficis més importants?
- Fa fred o calor?
- Quina hora és quan arriba l’autobús al poble?
Educació emocional
- La mare de nen està trista?
- Està preocupada?
- Està contenta?
- És el mateix està preocupat que tenir por?
- Quina diferència trobarem entre estar content i estar trist?
- El nen de la foto amb el cavall de cartó està feliç?
- Riure és estar feliç?
Creació literària
5.1.- ACTIVITATS SOBRE EL LLENGUATGE
5.1.1.- Lèxic, vocabulari, definicions, sinonímia…
Carranquejava.- Grinyolava, cruixia.
Cruixir
- Fer un soroll pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. “La fusta cruixia de nit”.
- Fer soroll de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
- Fatigar el cos: Aquella cursa el va cruixir. He treballat deu hores seguides: estic cruixit!
- Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d’arbres o marges.
S’arrengleraven.
Arrenglerar
- Posar formant renglera: “Arrenglereu els cotxes al voral de la carretera, que no destorbin.
- Posar-se formant renglera: “Fins que no us arrenglereu bé no repartirem els tiquets.
Esmorteït per bromalles blavoses.
Apagat, amagat entre núvols color blau.
Muntanyes, tossal.
Rodejaven, feien un cercle al voltant.
Adormit com una soca.
Llums incertes. Imprecises, tènues, amb poca llum.
Ulls esbatanats.
Esbatanar: Obrir de bat a bat: “Una sala amb totes les finestres esbatanades”.
Palmell de la mà: Part de dins, lleugerament còncava, de la mà, compresa entre els dits i el canell.
Percudia el cervell.
Percudir: Donar un cop, una forta sotragada, (fet de ser afectat greument per una desgràcia, un fet…). Aquell soroll em percudia el cervell.
- Moviment alternatiu de contracció i de dilatació del cor, que es transmet a les artèries.
Corroïa de viu en viu: Li consumia la salut, molt dolorós. “De viu en viu” vol dir “sense anestèsia”.
- Inflexible.
- Moviment d’una cosa que trontolla.
Trontollar. Una cosa que està poc segura sobre el seu suport o balderament fixada. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé: Cada vegada que passa un tren trontollen els vidres de les finestres.
Sobtà.
Sobtar. Quelcom que s’esdevé bruscament, d’improvís, sorprendré.
L’amoixí. El va estrènyer molt.
Moix-a.Tou de tan madur, que està a punt de podrir-se. Una fruita moixa.
- Sense calma, sense tranquil·litat.
Desballestat i gemegaire. Sense seguretat, inarticulat, so planyívol.
- Impacient, inquieta.
Ballesta. El seu significat aquí es refereix al sistema de suspensió de la caixa d’un vehicle sobre l’eix de les rodes consistent en una molla que treballa a flexió.
Vidres entelats. La humitat que hi ha dins de l’autobús que procedeix de la mateixa gent, s’expulsa quan es respira i en entrar en contacte amb el fred vidre, aquest vapor es refreda i es condensa en forma de minúscules gotes que formen una “tela”.
Molts nens i nenes fan dibuixos amb el dit en els entelats dels cotxes.
Cabòries. Preocupacions, cavil·lacions, especialment sense fonament.
- Sotmetre’s detingudament, un cop i un altre cop, a la consideració mental. Encara no m’he decidit; deixa’m rumiar una estona.
Tronadíssim. Molt empobrit, fet malbé per l’ús.
- Explosió.
Ataüllar. Veure de lluny alguna cosa.
- Feien avançar l’embarcació estirant des de terra amb la sirga.
Sirga.- És la corda amb què s’estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d’una riba a l’altra.
Les envistes de la vila. Quan es veu la vila per els vessants de les muntanyes, per exemple.
- Claror que deixa passar un cos translúcid.
- Ploriquejant.
- Acció de prémer. Per estar tant comprimit entre les mans i el cos de la seva mare.
- Vehicle vell i atrotinat.
5.1.2.-Recursos estilístics
Es farà una anàlisis de les frases poètiques i metafòriques amb la finalitat d’aprofundir en la literatura de Moncada, adquirir més coneixements per valorar la seva creativitat i desenvolupar el sentit estètic i la creativitat. Aquí tenen cabuda totes les activitats que el professorat coneix sobre com treballar el llenguatge. Es presenta un exemple.
- Bromalles blavoses.
- Tintava amb sangs aigualides els turons.
- El paisatge fugia entre llums incertes.
- La inquietud la corroïa de viu en viu.
- Creixia sense pausa, inexorable.
- Desballestat i gemegaire, l’autocar…
- Llaüts negres i gavines blanques.
- El riu Segre era una negror viva, inquieta.
- Besllum ombres d’oliveres.
- Fotografia sobre la ràdio del nét sobre un cavall de cartó, contra un decorat tronadíssim de jardí romàntic.
Text a destacar:
L’autocar de línia carranquejava per la cinta negrosa de la carretera enmig dels bancals on els arbres fruiters, amb les branques despullades del temps d’hivern, s’arrengleraven en formacions impecables. El sol, esmorteït per bromalles blavoses, descendia cap a l’horitzó i tintava amb sangs aigualides els turons que encerclaven la plana.
Una vegada s’ha treballat el conte des de diferents perspectives, es passa a l’acció creativa.
5.2.- EXPRESSIÓ ORAL
Establir un diàleg sobre les possibles converses que tenen els viatgers a l’autobús.
La creativitat i la imaginació seran les eines a tenir en compte. Cal posar-se en l’ambient i insistir en que els temes de conversa estaran dintre del context de l’època.
(No hi havia telèfon mòbil, ni tele, ni internet…).
5.3.- EXPRESSIÓ ESCRITA
Redactar la història amb un final diferent.
- Què passaria si aquell dia l’autobús hagués tingut una avaria amb tots els passatgers dintre?
- Què hauria ocorregut si al camió dels miners se li hagués trencat una roda enmig de la carretera?
- Què és allò que li passarà al nen?
Expressió artística
6.1.- PLÀSTICA
- Dibuixar en un mural un autobús. La cara de cada alumne es pot col·locar en les finestres.
- Cartó.
- Construir el trajecte des de Lleida fins a Mequinensa amb materials plàstic on es poden incloure nuclis de les poblacions, camps, muntanyes i rius.
- Realitzar dibuixos inspirats amb la narració.
- Buscar en l’obra artística de Jesús Moncada aquelles obres relacionades amb el conte.
- Buscar i analitzar en les obres d’art de la història de la humanitat.
- Hi posarem exemples.
6.2.- MÚSICA
- Quina música podria escoltar-se en la ràdio d’aquells anys.
- Música per a l’emoció de la tristor.
- Música per a l’emoció de la temor.
- Música per a l’emoció de la preocupació.
- Tot plegat es pot realitzar una representació teatral que inclogui la música i el decorat seleccionats per tal de representar amb forma de diàlegs les converses de la gent dintre de l’autocar mentre dura el viatge.