Els contes

Es dedica un apartat als contes per tal de contextualitzar la proposta pràctica d’aquest projecte. Els contes de Jesús Moncada són uns relats amb acció. La finalitat amb què es planteja aquest projecte no és solament entretenir o produir plaer: són fonamentalment uns textos per al debat i la discussió, l’expressió i la creativitat.

¿Per què s’han escollit els contes de l’obra literària d’en Moncada per a fer-los arribar a les criatures? Perquè els contes segueixen interessant els nens i les nenes, els contes tenen veu pròpia. Els contes d’en Moncada transmeten una manera determinada d’entendre el món, plantegen uns models de relacions humanes determinades dintre del context sociocultural,  són referents culturals d’una generació, d’una època i d’un lloc: El poble vell de Mequinensa.

En l’estudi sobre els contes per a seleccionar aquells fragments susceptibles d’adaptar a l’escola s’ha tingut present la classificació d’Artur Garcia[1].

______________________________

[1]García Fuster, Artur: Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada. Premio de Investigación “Jesús Moncada” 2018. Gara d’Edizions. Zaragoza, 2019, pp. 227-273.

Segons la temàtica

1.- Situacions inversemblants. Contes d’arrel fantàstica

Històries de la mà esquerra, és l’obra on el fet fantàstic resulta important. Jocs de caps. Revenja per a un difunt. Traducció del llatí. Debat d’urgència. Història de dies senars. D’uns vells papers de música.

2.- Capgirament lògic del món

Són històries divertides amb un argument que fuig de la lògica esperable amb sentit de l’humor i tendresa, sustentades en el fet de capgirar el sentit lògic de l’existència a partir de l’extrema innocència dels seus protagonistes, com l’agutzil que vol enviar el seu afillat a la presó perquè aprengui a robar com déu mana; un forner amb responsabilitat literària extrema; un esmolet que vol anar a treballar a la lluna.

3.- Trames quotidianes o costumistes.

Son contes on s’exploren conflictes familiars o veïnals típics en els grups i en les relacions humanes com poden ser malentesos, problemes insignificants. Per exemple L’assassinat del Roger Ackroyd  on la idea d’un cunyat molt pesat és esplèndida, les relacions matrimonials com a La plaga de la Ribera, o en la sornegueria de Crònides a Assentament comptable[1].

En el marc mequinensà es troben tòpics comuns a altres pobles que de tan exagerats esdevenen còmics. Una característica més dels contes per donar a conèixer el món rural. Al mateix temps, la descripció dels comportaments humans és universal.

  _____________________________

[1]“Son matrimonio, pero parece que se quieren, señor secretario”. (CA.65).

Segons l’estructura

1.- Relats corals

1.1.- Tertúlia de cafè: Històries de la mà esquerra: Joc de caps. Revenja per a un difunt. Traducció del llatí. Aniversari. La lluna la pruna. Strip-tease. Debat d’urgència. D’uns vells papers de música. També a El cafè de la Granota.

1.2.- Figura del cronista. Apareix en El cafè de Granota. On es combina amb monòlegs. Un barril de sabó. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana. Futbol de ribera. Informe provisional sobre la correguda d’Elies. Preludi de traspàs. Un enigma i set tricornis. Amarga reflexió sobre un manat de cebes.

1.3.- Vell Cristòfol.- Relats que tenen el vell Cristòfol com a narrador. Un barril de sabó. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana.

1.4.- Vella Cristòfol i cronista. Futbol de ribera. Un enigma i set tricornis.

2.- Cròniques

Presenten el narrador com a cronista dels fets: Amarga reflexió sobre un manat de cebes. Informe provisional sobre la correguda d’Elies. Preludi de traspàs.

3.-  Contes en forma de monòleg

Els personatges narren allò que fa gràcia, fins i tot en les penúries resulten divertides. Exemple: La plaga de la Ribera.

3.1.- Innocents i/o poc intel·ligents (antiherois).

– Històries de la mà esquerra: “La sirena del Baix Cinca”, “A l’Hèctor el què és de l’Hèctor”.

– El cafè de la Granota: “La plaga de la Ribera”. “Paraules des d’un oliver”. “Senyora mort, carta de Miquel Garrigues”. “L’assassinat del Roger Acrkroyd”.

3.2.- Irònic i/o sarcàstic.

–Calaveres atònites: “Amb segell d’urgència”, “Cinc cobriments de cor al casal dels Móra”, “Una finestra al carrer de l’Ham”.

3.3.- Narradors Innocents i/o poc intel·ligents (antiherois).

Aquests contes parteixen d’un conflicte, normalment banal, que queda magnificat per l’actitud d’aquests  protagonistes i narradors quan intenten solucionar-lo. Per exemple el forner de La sirena del Baix Cinca. Paraules des d’un oliver, etcètera.

3.4.- Narradors irònics i/o sarcàstics.

Són uns narradors diferents dels altres, aquests creen, amb les seves paraules, situacions d’humor per l’actitud davant d’altres personatges. Aquí Moncada, sota la ironia, amaga una crítica i una burla contra un tipus de societat que queda ridiculitzada, tot i no ser el motiu del conte. Aquesta societat és la franquista i les seves manifestacions. Per exemple, a Calaveres atònites, La plaga de la Ribera.

Els monòlegs dels personatges moncadians sempre tenen un receptor que condiciona l’actitud de qui parla. Són orals sempre i entre mequinensans, però les cartes poden anar dirigides a persones de l’entorn pròxim o llunyà. El narratari del monòleg.

Finalment és necessari comentar la capacitat dels personatges per allargar les històries. La digressió en la narrativa curta és un tret que s’anirà accentuant al llarg del temps. La “història al marge de la història” que es troba sovint en els monòlegs  resulta còmica. Exemple, a La plaga de la Ribera, on el protagonista s’esplaia en explicar com ha de ser un bon agutzil.